LLIBRES / PRESENTACIONS

Presentació del llibre “L’esfinx del glaç” de Jules Verne. Traducció d’Antoni Munné-Jordà

Diumenge 21 de març, a les 12h presentació del llibre L’esfinx del glaç, primera traducció al català de la novel·la més hipertextual de Jules Verne feta per Antoni Munné-Jordà (El Cep i la Nansa Edicions). A càrrec de Francesc de P. Mestres, editor, i Antoni Munné-Jordà, autor.

 

Diàleg de dos gegants de la literatura

– Hipertextualitat

Gérard Genette a Palimpsestes (1982) va teoritzar que la història de la literatura és feta d’una constant reinterpretació dels referents anteriors, de la reescriptura dels mites clàssics i la reelaboració de les obres emblemàtiques, que actuarien d’hipotext a la base d’aquests nous hipertextos.

 

– Verne i Poe

Jules Verne (1828-1905) va ser un gran admirador i estudiós d’Edgar Allan Poe (1809-1849). El 1864 li va dedicar un profund assaig, «Edgar Poe i les seves obres», en què referint-se a l’única novel·la del nord-americà, Les aventures d’Arthur Gordon Pym (1838), planteja que algú n’hauria de continuar l’escriptura i resoldre l’enigma final de l’obra.

            Trenta-tres anys després, i havent publicat més de quaranta novel·les, Verne s’hi va atrevir amb L’esfinx del glaç (1897), per donar una explicació científica i racional al misteri inexplicable de Poe.

 

– Sinopsi

El geòleg nord-americà Jeorling, que enllesteix estudis per les illes que encerclen l’oceà Glacial antàrtic, l’agost de 1839 s’embarca en una goleta a càrrec d’un capità aparentment obsedit a creure que les aventures d’Arthur Gordon Pym prop del pol Sud, narrades per Edgar Allan Poe, van ser reals. Fets atzarosos els impulsaran a reprendre’n el rastre, a través de les mars i les terres d’un continent aleshores desconegut i inexplorat: l’Antàrtida.

 

Punts d’interès

– L’exploració de l’Antàrtida

A l’època de la redacció de la novel·la, l’Antàrtida encara era terra ignota. Se n’havien albirat algunes costes, s’havia desembarcat en algun punt, se n’havia cartografiat algun sector del perímetre, però no serà fins catorze anys després de la publicació de la novel·la que Admunsen, el desembre de 1911, i Scott, el gener de 1912, arribaran a trepitjar el pol Sud.

 

– L’autor

Jules Verne és un dels autors més populars, llegits i traduïts de la literatura de tots els temps. Amb els seus Viatges extraordinaris es va proposar descriure totes les terres del món, de la superfície, de sota l’aigua i atmosfera enllà. Per l’interès per les possibilitats del progrés tecnocientífic, va actuar de pont entre la vuitcentista novel·la sobre ciència i la moderna ciència-ficció, gènere del qual és considerat un dels pares.

            Ja al segle XIX va ser imitat i homenatjat en català en obres teatrals musicals de gran espectacle i en narracions populars, i des que el 1926 es va publicar la primera traducció d’una novel·la seva no ha deixat d’estar present als catàlegs editorials i en l’imaginari del públic lector. L’esfinx del glaç és una novel·la cabdal que faltava per traduir.

 

– Elegia de la navegació de vela

Quan Verne va publicar la novel·la, la navegació amb motor de vapor experimentava un gran salt evolutiu amb l’hèlice substituint les primitives grans rodes de pales. Però l’obra és situada al final de la gran època de la vela, amb alguna al·lusió als inicis de la nova tecnologia, i la increïble epopeia només podia ser duta a terme sota l’impuls del vent.

            Verne descriu detalladament la composició i la maniobra dels velers, dels quals era un bon coneixedor. Sovint n’havia llogat o manllevat, fins que el 1868 es va poder permetre fer-se’n construir un, el Saint-Michel, que tenia atracat a la desembocadura del Somme, prop de la casa de Le Crotoy, i amb el qual feia llargs creuers pel mar del Nord, alguna vegada anava a Londres, i fins i tot hi tenia instal·lat un bon despatx per a escriure.

 

– Una altra continuació

Rere l’estímul de Verne, l’any 1931 H.P. Lovecraft també va voler reprendre l’enigma final de la novel·la de Poe amb l’obra A les muntanyes de la follia, amb què porta el misteri al seu camp, el del terror còsmic. Tenint traduïdes al català les obres de Poe (tr. Francesc Parcerisas, 1981) i de Lovecraft (tr. Roser Berdagué, 1985), era un deute pendent de la literatura catalana anostrar també la novel·la de Verne.

 

– La traducció

Antoni Munné-Jordà (Barcelona, 1948) és un escriptor de llarga trajectòria, actiu des de la darreria dels anys seixanta. Ha estat present en la majoria d’iniciatives d’articulació del gènere de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, editor i autor. Ha dirigit les col·leccions «Aventures» de Pòrtic, «Guies de viatge» de La Magrana, «2001» de Pleniluni i «Ciència-ficció» de Pagès. Ha fet de corrector editorial des de 1972, i des de 1976 fins a 2012 va ser corrector i redactor de la revista Serra d’Or.

            És autor de la trilogia de Vilanova, de novel·la fantàstica ambientada a la costa vilanovina, amb una interessant i treballada utilització de la terminologia marinera.

            La traducció de L’esfinx del glaç ha estat servida en una llengua clara, viva i desacomplexada, sense estovaments, al servei de la prosa expressiva i descriptiva de l’obra de Verne.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.