FESTA MAJOR / FESTES / OBRES TEATRE / TEATRE

Teatre de Festa Major: “Tinc 50 anys i sóc dona”

Pels amants del teatre i l’humor agredolç tenim el dissabte 30 de juliol a les 21:30h, la darrera obra que va escriure el periodista i escriptor Julià Peiró Tinc 50 anys i sóc dona on reflecteix les vivències de tantes dones que havia conegut i admirava, perquè l’edat i una societat encara masclista, no les intimida ni descoratja, vers el contrari, les fa cada dia més orgulloses de ser dones. Es tracta d’un monòleg protagonitzat per l’actriu Sílvia Alabart i dirigit per la també actriu i directora Mònica Pérez Blázquez.

Entrades soci 9€, no soci 12€, anticipades 10€. A la venda a l’entitat a partir del 15 de juliol de dimecres a dissabte de 18 a 21h.

Pastís

L’Helena Vidal, metgessa, directora d’un Centre d’Atenció Primària (CAP), compleix 50 anys, i les seves amigues de tota la vida li han preparat una festa sorpresa.

Allà troba des de la colla dels caps de setmana de la seva adolescència i la colla dels anys de matrimoni, a col·legues de la Universitat que no veia d’anys, i els de la feina, que veu cada dia… Curiosament, només falta el Pol, el seu gran amor des de fa deu mesos, un noi molt més jove que ella, amb qui viu una relació que l’omple de felicitat i la neguiteja a l’hora.

Tot plegat li desperta una munió de records i d’emocions, que es magnifica quan va obrint els regals. La infantesa, l’adolescència marcada pels insondables misteris del sexe vist com una perversió que portava directament a l’infern; l’avortament, el matrimoni, la separació… El seu rebuig a una societat que creu que les dones ja han aconseguit els mateixos drets que els homes, però encara les maltracta.

Les interrogants i les reflexions són moltes, però l’Helena, com tantes dones de la seva generació, no ha perdut la confiança ni l’esperança d’un futur millor.

album

Sílvia Alabart
Després de 15 anys exercint com advocada decideix penjar la toga i ser fidel a la seva veritable vocació. Inicia els seus estudis d’interpretació amb Francesc Amaro, els completa a l’Escola d’actors de Barcelona i els amplia en l’Estudi d’interpretació Nancy Tuñón i Jordi Oliver de Barcelona. També participa en un interessant taller impartit per Oriol Broggi “La importància de l’actor en el procés de creació d’un espectacle”.

Estudia cant amb Fernando Bañó. Al llarg d’aquests anys, i com un complement dels estudis, ha interpretat personatges molt diversos en obres com Un tramvia anomenat desig, Les amistats perilloses, Medea, Les Salvatges, La tentación de los espíritus, La veu humana, Top girls, etc. També ha participat en diverses series televisives, sobre tot per teles locals, i en una vintena llarga de curts cinematogràfics. Dins de la seva faceta de cantant a duet amb Josep Ma. Guim, té una àmplia discografia no comercialitzada amb títols com: El Repte, Dues veus i una època, Cançons d’ahir i 20 estils per a dues veus.
mòbil

Mònica Perez Blàzquez
Actriu còmica de tota la vida. De la fornada del 71. L’hem vist a TV a programes com: Una altra cosa, Buenafuente, Homo-zapping o Polonia”. A sèries com: La que se avecina o La Lola. Va ser actriu de la companyia La Cubana i ha fet espectacles de comèdia com: Pel davant i pel darrera, Confessions de dones de 30, La família irreal, 1001 gags, El club de la comèdia…

Autora de comèdies i directora d’històries per passar una bona estona com: Pararapapa o aquesta que us presentem Tinc 50 anys i sóc dona.

 

asseguda

Julià Peiró
Periodista sempre, fotògraf un temps, durant molts anys ens ha explicat amb la ploma, la veu i el seu tarannà irònic, el dia a dia de la nit i de l’espectacle en un grapat de mitjans, com El Periódico i TV3, on posava el toc frívol al Telenotícies Migdia i va dirigir i presentar un programa mític, Les cases dels famosos.

El 1995 va crear una Guia del bon viure per Internet, i, ja en el nou segle, torna a les entrevistes televisives, ara en el programa Viure cada dia del Punt Avui Tv. També comença a escriure llibres, la seva assignatura pendent: Anys de pit i cuixa (la crònica golfa de la transició (2005), Guia de restaurants i cases de menjar de Catalunya (2007), De Catalunya al plat (2008), La Sra. Rius de moral distraída (2008), Giorgio, mucho más que un gran restaurante (2011), Restaurants de Barcelona (2012), els poemaris eròtics Destino lujuria i Retratos de Bilitis (2012), La Sra. Rius al desnudo (2013) i Redescobrint comerços i comerciants de Sants-Montjuïc (2015).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s